Antonio Creus, una vida que admiro y venero


Profesor Antoni Creus

Nuestro admirado y muy querido profesor Creus hoy ha sido atropellado por una moto y ha muerto en el acto.

Doctor en ingeniería y en medicina (estudió medicina mientras era director general de una multinacional) y profesor investigador de la UPC, colaboraba con nuestro grupo empresarial a través de nuestra empresa Crea Innovación. A sus 76 años venía desde Barcelona a Sant Cugat por La Arrabasada en moto, fuera invierno o verano, volaba en su autogiro, hacía viajes de buceo allende los mares cada año y escribía tres libros anuales (también publicó un libro de buceo)

Eran envidiables su capacidad de análisis y su agilidad mental. Siempre con esa hondura y alegría íntimas de quien parece ver la esencia de las cosas. A menudo sonriendo y permanentemente alerta sin estridencias, disfrutando de lo que hacía y admiraba de otros, con el agradecimiento a la vida y a las pequeñas cosas de los grandes espíritus. Sólo le vi enfadarse por la falta de respeto a los derechos de autor que las propias universidades propiciaban. Decía que así no se alentaba la escritura de libros, ni su lectura tampoco.

Irradiaba generosidad y valor. Un ejemplar humano al que imitar.

Nos deja más solos.

Me invitó a menudo a volar en su autogiro. Siempre estaba ocupada y lo dejaba para más adelante. Ahora ya no sucederá jamás.

La Vida y la muerte. Eso es lo que tenemos y lo que somos, cápsulas de tiempo de vida.

Nadie podíamos imaginar hoy que nos quedaríamos sin el Profesor Creus, ni él que dejaría de existir al salir a la calle. No habrá nunca más una perspectiva en primera persona desde él mismo con la que contemplarse, contemplar el mundo y actuar en él.

Un abrazo Profesor Creus, su vida ha merecido la pena y yo la admiro y venero.

Profesor Antoni Creus. Libros.

Mozart 1791

Karajan 1989

Be Sociable, Share!

  1. #1 por marta soler - agosto 26th, 2011 a las 00:09

    Pilar trobo fantàstic l’article que has escrit, et donc l’enhorabona, i m’imagino que no t’importarà que el pengi al meu muro del facebook en memoria de l’antoni. per a que doni un mica d’idea de la sort que hem tingut les persones que l’hem conegut d’aprop… ens ha demostrat que és possible viure una vida plena en tots els aspectes, absorvint-la amb l’amor a la familia; absorvint-la amb la intel.ligència, l’ansia de saber i transmetre els coneixements; i absorvint-la amb esperit aventurer i caracter jovial, al llarg de tota la vida.
    Ens ha deixat físicament un home extraordinari, però sempre seguirà entre nosaltres.
    Un plaer haver-te conegut… “quediseau”;)

  2. #2 por marta soler - agosto 26th, 2011 a las 01:04

    només volia eliminar la part que dic de penjar-ho al facebook perquè sense la seva autorització, malgrat surti la possibilitat de fer-ho a l’haver l’enllaç, he preferit no fer-ho.

  3. #3 por antoni soler - agosto 26th, 2011 a las 12:50

    A l’Antoni: Avui tots parlen de tu. Parlen del veterà lluitador, l’entusiasta. De la ferma voluntat, de la constància. Cordialitat i honestedat. De la vàlua professional. Del teu esperit esportiu; de les teves ganes de viure, de l’alegria que ens encomanaves. D’això en parlen tots avui i amb raó. Eres així.
    I bé. Però també i ho vull escriure, – és el record que ara em mou l’ànima –: l’amic. Érem joves, no sabíem encara la ruta que la vida extensa ens oferia, obrint els braços, cap endavant. Quan compartíem il·lusions professionals i personals, acolorides sempre d’optimisme. Aquella primera, per mi, visita submarina a Alcaufar, aquella també primera, volada en l’avioneta… Sempre anaves per davant i no et vaig seguir en la teva tenaç activitat. Però no importa. Vas ser, simplement, i és molt, és molt més: l’amic.
    Restaran sempre aquelles nits de Nadal, amb les nostres famílies. Les estades, perfectes, a la vostra casa de S’Agaró. Aquell viatge…
    El fills creixien.. s’emanciparen… nosaltres… la vida, descendint, com els rius cap al mar.
    Avui encara, en la tristesa, he comprès – i potser ets tu qui m’ho diu- que també és possible trobar dins l’enyorança, un reflex teu d’alegria.

  4. #4 por antoni soler - agosto 27th, 2011 a las 13:10

    antoni soler :
    A l’Antoni: Avui tots parlen de tu. Parlen del veterà lluitador, l’entusiasta. De la ferma voluntat, de la constància. Cordialitat i honestedat. De la vàlua professional. Del teu esperit esportiu; de les teves ganes de viure, de l’alegria que ens encomanaves. D’això en parlen tots avui i amb raó. Eres així.
    I bé. Però també i ho vull escriure, – és el record que ara em mou l’ànima –: l’amic. Érem joves, no sabíem encara la ruta que la vida extensa ens oferia, obrint els braços, cap endavant. Quan compartíem il·lusions professionals i personals, acolorides sempre d’optimisme. Aquella primera, per mi, visita submarina a Alcaufar, aquella també primera, volada en l’avioneta… Sempre anaves per davant i no et vaig seguir en la teva tenaç activitat. Però no importa. Vas ser, simplement, i és molt, és molt més: l’amic.
    Restaran sempre aquelles nits de Nadal, amb les nostres famílies celebràvem amb tanta estimació. Les estades, perfectes, a la vostra casa de S’Agaró. Aquell viatge…
    El fills creixien.. s’emanciparen… nosaltres… la vida, descendint, com els rius cap al mar.
    Avui encara, en la tristesa, he comprès – i potser ets tu qui m’ho diu- que és possible trobar dins l’enyorança, un reflex teu d’alegria.

  5. #5 por Diana - agosto 29th, 2011 a las 22:04

    Esto es lo unico que e visto en la internet acerca de la muerte del ingeniero??..Hay mas datos relacioandos a este hecho ??

  6. #6 por Rafael Gómez Forrellad - septiembre 7th, 2011 a las 10:30

    Ha mort un gran home, espòs, pare, germà i amic. El nostre estimat Antonio, com l’anomenàvem els amics de la seva colla de Mollet, i que ara ens ha deixat d’una forma tan sobtada, injusta i cruel, que tots hem quedat consternats.
    Érem vuit amics i ja sols en quedem sis. Primer va caure el Joan, també de forma sobtada, i ara ell, en el temps d’un merescut descans.
    De joves ja anàvem plegats, ell jugava a basquet per compensar les llargues hores que dedicava al estudi, fins que ens vàrem anar casant, i amb les respectives esposes, que no ens han fallat mai, hem continuat l’amistat al llarg de seixanta anys en les nostres reunions i
    trobades especialment a LaCerdanya.
    Res ens podrà consolar de la seva desaparició física, però si que ens queda el llegat del seu mestratge, de la seva bondat, noblesa i generositat envers els demès. Els que vàrem volar amb ell, admiràvem l’entusiasme, destresa i valor demostrada en les seves arriscades aficions. Ha estat un exemple per a tots.
    Ens ha deixat, però el seu esperit estarà sempre amb nosaltres, perquè sols s’és mort quan t’obliden, i això no passarà, perquè les seves obres, tan intel•lectuals com humanes perduraran sempre.

  7. #7 por Rafael Gomez Forrellad - septiembre 7th, 2011 a las 10:43

    Ha mort un gran home, espòs, pare, germà i amic. El nostre estimat Antonio, com l’anomenàvem els amics de la seva colla de Mollet, i que ara ens ha deixat d’una forma tan sobtada, injusta i cruel, que tots hem quedat consternats.
    Érem vuit amics i ja sols en quedem sis. Primer va caure el Joan, també de forma sobtada, i ara ell, en el temps d’un merescut descans.
    De joves ja anàvem plegats, ell jugava a basquet per compensar les llargues hores que dedicava al estudi, fins que ens vàrem anar casant, i amb les respectives esposes, que no ens han fallat mai, hem continuat l’amistat al llarg de seixanta anys en les nostres reunions
    i trobades especialment a LaCerdanya.
    Res ens podrà consolar de la seva desaparició física, però si que ens queda el llegat del seu mestratge, de la seva bondat, noblesa i generositat envers els demès. Els que vàrem volar amb ell, admiràvem l’entusiasme, destresa i valor demostrada en les seves arriscades aficions. Ha estat un exemple per a tots.
    Ens ha deixat, però el seu esperit estarà sempre amb nosaltres, perquè sols s’és mort quan t’obliden, i això no passarà, perquè les seves obres, tan intel•lectuals com humanes perduraran sempre.

  8. #8 por Joan Ventura Maynou - septiembre 14th, 2011 a las 16:30

    RECORDS DE L’ANTONI0 I D’EN JOAN
    COMENÇAMENT:
    Vas néixer el 1934, a la casa del carrer Berenguer, casa pairal de la família Creus, edifici magnífic. Ens havíem passat moltes estones, al soterrani, al menjador.
    Jo el 1936, al carrer Lluís Duran , molt a pop, però en una casa molt modesta.
    Hi va viure a Can Creus, una temporada, el pintor Joaquim Mir. D’ell li ha vingut la inspiració de pintar a la Carme? . No, ell nomes pintava l’oli, i no tant bé com la Carme l’aquarel•la!
    Recordo el pare, els oncles Daniel, Esteve, Enric, la fàbrica de sifons, els transports, homes treballadors. Et van ensenyar que tot s’ha de fer amb esforç.
    ETAPA ESCOLAR I UNIVERSITÀRIA
    L’ANY 1946, coincidíem a l’Acadèmia Mollet, i vàrem estar junts més de 10 anys. Només el batxillerat ja era de 7 anys, Tu anaves dos cursos endavant. Sempre eres el primer en les notes de cada mes, i jo al darrera teu, només una vegada et vaig passar al davant (vas tenir la grip).
    Ingrés a les Universitats, (tu Enginyeria i jo Aparellador) 4 o 5 anys més, junts. Em solucionaves moltes vegades problemes de matemàtiques, en sabies un pou. Anaves a l’escola Humet de reforç, jo a la Donoso Cortés.
    ESBARJO:
    De ven jovenet ja feies avions amb fusta de balsa, i l’hèlice anava amb la inèrcia d’una goma elàstica cargolada.
    Els diumenges al matí jugàvem a bàsquet, la tarda al cine, després al Club Recreatiu, passejada per la Rambla, i més passejades.
    També era l’època de les festes particulars, revetlles, festes del carrer, Déu n’hi-do!
    Ha, les motos! ens sentíem lliures, el diumenges, però bàsicament eren per la feina. Tu sempre amb Lambretta (motor central), jo amb Vespa, el Jaume cases amb Montesa.

    PLATGES:
    Amb bicicleta fins a Masnou o Badalona, per Font de Cera o La Conreria (20 o 30 Km.)
    Platja de Sant Sebastià (Barcelona), els diumenges al matí, en tren. Un dia vam veure un accident d’un helicòpter de la marina Americana, amb un cable del telefèric. Un altre dia vam arribar amb un patí de peus fins el porta-avions Rosvelt, que vam trigar un munt d’hores, per anar i tornar.
    Tots dos vam aprendre a nedar a la piscina de Montcada de l’Aismalibar, la única que hi havia pels voltants.
    Després, de més grans, amb la colla a la costa Brava, de càmping, fent pesca submarina.
    D’aquí et devia venir l’afició al submarinisme.
    ESPORTS:
    Bàsquet al Centre Parroquial, junts durant 4 o 5 anys més. Diumenges al matí, a Mollet o a Barcelona bàsicament; tot ho teníem que pagar; ens acompanyava com a responsable moltes vegades el teu cosí Joan Mora Soler.
    Gimnàstica olímpica al Club Recreatiu, durant uns quants anys al vespre, tu ho feies força bé. Les anelles, mans lliures; el nostre ideal era en Joaquim Blume, (campió d’Europa), per les anelles, el Sant Crist, quasi volava,
    Potser d’aquí et va venir el plaer de volar…
    MOVIMENT D’ESGLÉSIA – DECEMBRE 1957
    Es va iniciar a tot Catalunya la JAC (Joventuts d’Acció Catòlica) i tu i jo vam començar alhora. Treballàvem força per a la joventut de Mollet, en les Jornades Locals i Comarcals, conferències, recessos, cursets. Fins que vas anar a treballar ja a Barcelona, en acabar els estudis.
    CASAMENTS:
    Era temps de casar-nos, tu amb la Carme, jo amb la Paquita, hem tingut pocs fill, més aviat filles, però hem trobat unes mullers extraordinàries, totes dues amants de l’art i unes filles excel•lents, la Susanna, la Nuri, l’Ariadna.

  9. #9 por pilar.almagro - septiembre 14th, 2011 a las 23:45

    Han pasado los días y permanece invariable la sensación de que aparecerá y se sentará en su mesa, con esa sonrisa afable y esos ojos curiosos y chispeantes de vida y clarividencia.

  10. #10 por asun - septiembre 15th, 2011 a las 12:46

    gracias Pilar por este homenaje a nuestro admirado Profesor Antoni Creus. Él fue mi tutor de Tesis y fue un privilegio estar a su lado: su entusiasmo y dedicación en todo lo que hacía y especialmente el profundo respeto hacia todas las personas que estaban a su alrededor, han sido una lección constante de honorabilidad y grandeza. Siempre lo tendremos presente. Gràcies Antoni per tot el que ens has donat.

  11. #11 por Roberto Carlos Ricardo A. - septiembre 16th, 2011 a las 13:06

    Estoy muy sorprendido con esta triste noticia. Tuvimos el honor de tener al Dr. Creus en Colombia en un capacitación de Confiabilidad para los Ingenieros Electrónicos de la Refinería de Barrancabermeja de Ecopetrol S.A. la cual ha sido sin duda la mejor que he tenido durante mi vida profesional. En esa semana conocimos a un gran maestro de la vida y de la profesión. Siempre estará presente en nosotros por ese gran honor que nos prestó de contar con su sabiduría y experiencia.

  12. #12 por ariadna creus - septiembre 19th, 2011 a las 14:02

    Papa, vull donar-te les gràcies per tot l’amor i exemple que he rebut de tu en aquesta vida. Has estat una persona bona, justa, íntegra,generosa, extraordinàriament humil i un treballador incansable.
    Jo esperava tenir-te molts anys al meu costat per agrair-te tot el que m’has donat. El destí ha volgut que no fos així, i ens serà molt difícil i dolorós viure sense la teva companyia i alegria,però eternament et portarem en el cor i seràs tu guia de la meva vida.
    I a tots vosaltres, amics entranyables, procedents de diferents ambients, us agraïm el consol rebut en aquestes hores de dolor, i d’una manera especial les innombrables mostres d’afecte i reconeixement vers el meu estimat pare.
    Ariadna

  13. #13 por nadalina - septiembre 19th, 2011 a las 14:17

    Pensant en l’Antonio
    La Carme abans d´hahir a la nit em deia “ em sembla que l’Antonio està de viatge”, no puc creure que s´ha mort”.
    Es cert, és molt difícil aceptar que no veurem més al Antonio, ni el seu somriure plàcid i jovial.
    Penso com serán els matins quan surti de casa i no el vegi agafant la moto…ni el trobi venint del supermercat amb les garrafes d’aigua i no ens poguem creuar uns quants mots que m’omplin d’alegria.
    Carme i Ariadna jo també pensó que l’Antonio se’n ha anat de viatge encara que ara no hagi escollit ni el momento ni el destí, però estem tant plens de la vida que ens ha donat…ja que ens ha ofert la possibilitat de viatjar pels fons marins, per l’aire, a través dels seus ulls i de la seva manera de gaudir-ho.
    Antonio, no ens faràs més el “café” de l’e,trenyable sopar de la nit de cada estiu, però continuarem fent-ho, si la Carme vol, està clar. I parlarem de tú i de les tevés anècdotes i viure’t intensament sense tenir-te.

    Vull acabar recordant el que ens vas dir en l’última sobretaula que vàrem fer a casa nostra,ara fa unes setmanes
    “Tot el què he fet en la vida ho he fet disfrutant”
    És unes de les lliçons més sàbies que ens has deixat Antonio.
    Estarás sempre viu a dintre meu….

    Nadalina
    Barcelona 27 d’agost del 2011

  14. #14 por ariadna creus samon - septiembre 19th, 2011 a las 14:37

    Papa, vull donar-te les gràcies per tot l’amor i exemple que he rebut de tu en aquesta vida. Has estat una persona bona, justa, íntegra,generosa, extraordinàriament humil i un treballador incansable.
    Jo esperava tenir-te molts anys al meu costat per agrair-te tot el que m’has donat. El destí ha volgut que no fos així, i ens serà molt difícil i dolorós viure sense la teva companyia i alegria,però eternament et portarem en el cor i seràs tu guia de la meva vida.
    I a tots vosaltres, amics entranyables, procedents de diferents ambients, us agraïm el consol rebut en aquestes hores de dolor, i d’una manera especial les innombrables mostres d’afecte i reconeixement vers el meu estimat pare.
    T’estimarem la mama i jo sempre i no hi haurà cap dia de les nostres vides, que no siguis present dins nostre.

  15. #15 por Quim - septiembre 19th, 2011 a las 23:02

    Antoni:
    Els teus ulls han reflectit sempre
    el blau del teu mar
    el blau del teu cel.

    Els teus ulls
    han estat sempre
    el mirall
    de la teva ànima neta.

    En les profunditats del mar
    has trobat sempre la llibertat.

    En el volar pel cel
    has cercat constantment espais lliures.

    El teu caminar per la vida
    ha estat fet amb el cor.

    Un cor ample
    a on la Carme i l’Ariadna
    hi han tingut espais de privilegi.

    Un cor generós
    a on tots nosaltres hi hem estat convidats.

    Ara, sí, Antoni, que podrem finalment
    acceptar la teva invitació
    de volar amb tu pels aires infinits del cel.

    Ara, sí, Antoni, que podrem finalment
    cercar en les profunditats del mar
    el coratge per seguir navegant i volant.

    Gràcies, Antoni, per la teva vida
    feta d’espais de recerca constant
    feta de tècnica pràctica
    fent senzilles les coses complexes
    fent planers els caminis costeruts.

    Mantindrem sempre en el nostre cor
    un espai molt especial per a tu.
    Alguna llàgrima humida
    ens recordarà la salabror del teu mar
    i la humitat del vent
    però i malgrat el dolor immens de la teva absència
    et sabrem sempre present amb el teu somriure.

    Joaquim
    Barcelona, 27 d’agost de 2011

  16. #16 por Les noies - septiembre 19th, 2011 a las 23:05

    En aquests moments del comiat a l’Antonio, ens acompanyem i compartim un sentiment: el de pèrdua, de l’espòs, del pare, del germà… de l’amic de tots nosaltres.

    Nietzsche diu que: “Qui té un perquè per a viure trobarà quasi sempre el com”

    L’Antonio ha estat un home bo, un home que no ha esperat a comprendre el sentit de la vida, si no que ha intentat sempre descobrir el que la vida li demanava en cada moment, en el seu treball, en les seves aficions i sobre tot en la seva capacitat d’estimar i en la passió que posava en allò que feia en cada moment.

    Els que hem conegut l’Antonio sabem que ha estat un home recte, honest, de principis arrelats fermament. Potser aquesta rectitud ha provocat en algun moment de la seva vida alguna dificultat. Però mai ningú podrà dir que ha percebut en les seves accions o paraules un signe de malícia.

    Antonio, ens deixes en un moment, si més no, delicat. Per a uns, perquè el temps que hem viscut amb tu és més del que viurem sense la teva presència, i per altres, perquè encara quedava molt de temps per a compartir vida, noves experiències i reptes.

    Com home de ciència, alguna vegada has dit que som polsim d’estrelles, partícules d’un tot infinit. Només ens consola pensar que estàs on sempre has imaginat i que ara mateix hi ha alguna estrella que brilla més i el cel i el mar són un xic més blaus.

    Antonio, t’estimem per sempre.
    Les Noies

  17. #17 por Els cosins - septiembre 19th, 2011 a las 23:07

    Estimat Antoni, família i amics:
    Aquest és un escrit que hem redactat els quatre germans per dedicar-lo al nostre tiet únic: l’Antoni.
    L’Antoni sempre estava a punt per explicar anècdotes, d’escoltar-nos, de fer-nos reflexionar, d’ensenyar-nos, d’explicar el perquè de les coses, d’aplicar l’enginy, i a més a més, tot això ho feia amb alguna broma intercalada. Era optimista i sempre estava content.
    Ens parlava dels catxagungus que ben bé no sabríem explicar què vol dir però que dir aquesta paraula ja ens feia riure i no sabíem qui era més catxagungu, si ell o nosaltres. O quan ens feia dir: pata, peta, pita, pota i la paraulota. I és que amb la canalla, sempre estava a punt per jugar. Amb quatre bromes ens captivava. Més tard com que ens havíem fet tots grans menys tu, ara, amb quatre bromes captivaves els nostres fills.
    Nosaltres recordarem l’Antoni per les petites anècdotes com per exemple els problemes d’enginy. Què enganxa més que un ganxo? I el problema era de lògica: la solució eren dos ganxos. O, què pesa més: un quilo de palla o un quilo de ferro? O qui no recorda les negociacions per comprar-nos els canelons que feia l’àvia el dia de Sant Esteve i Pasqua?
    També hem viscut la passió per les seves aficions: l’aviació i el submarinisme; tots els nebots vam viure la gran aventura de volar en avioneta. Tots hem tingut l’oportunitat de posar-nos unes botelles a S’Agaró, perquè a ell, sempre li agradava fer-nos participar de les sensacions, vibracions i alegries que sentia portant-les a terme. Però tot això l’Antoni no ho feia només per “disfrutar” sinó que buscava arribar a conèixer en total profunditat els temes que tocava i només així es pot entendre la tercera passió de l’Antoni; la docència. Tenia la capacitat de transmetre d’una manera senzilla qualsevol tipus de coneixement. Segurament molta gent el coneixerà com a professor d’universitat.
    Quan penso en l’ensenyament, però em ve al cap quan als 13 anys a la piscina de Parets em va ensenyar a posar-me les botelles i a fer petites immersions. M’ho va ensenyar com si fos un joc.
    Fos feina o afició. Potser per això, algú li va dir un dia: Antoni, tu no treballes, tu disfrutés! I és veritat, ell es va passar la vida disfrutant.
    Quan a casa l’àvia de Mollet estudiaves, programaves, escrivies,… quan “disfrutaves”, et recordem amb el tovalló al cap (per les migranyes), menjaves molta xocolata i et bevies uns gots de cafè grossos amb molt de sucre per aguantar les llargues jornades de feina.
    Sempre et recordarem jove, però jove conscient, jove responsable i prudent. Eres jove d’esperit, sempre disposat a noves iniciatives, nous projectes… Exploracions submarines a l’altra banda del món amb el Geriàtric Team, classes a Colòmbia, reedicions de llibres, nous llibres,… Ens deixes amb molta feina feta, i tantes més que en volies fer!
    De tots els llibres editats volem destacar el més diferent i personal: “Mi vida de piloto”. Allà ens confesses que volant has sentit la presència de l’àngel de la guarda. Segurament volant és quan et senties més a prop de Déu. I ara ja hi ets.
    Ja acabant, casualitats de la vida, la última vegada que vaig veure el meu tiet va ser ara fa deu dies, quan estava a Palautordera amb la família i vaig sentir un soroll, vaig aixecar el cap i vaig veure un autogir. Vaig trucar a la Carme i ella em va confirmar que efectivament era ell, que tornava de S’Agaró cap al camp de vol de Moià. Ara se n’ha anat altra vegada al cel amb el seu autogir, somrient. Segur que allà dalt és l’home més feliç del món.
    Bon viatge catxagungu!
    Barcelona, 27 d’agost de 2011

  18. #18 por Josep M.Boixareu-Diari El 9 nou - septiembre 20th, 2011 a las 22:36

    Antoni Creus, fill de Mollet

    Josep M. Boixareu-Editor i escriptor

    Hi ha persones que passen per la vida sense deixar
    petjades als grans mitjans de comunicació però sí en
    determinats àmbits de la societat en els quals han prestat
    un servei inestimable gràcies al seu talent i esforç. Si,
    endemés, la seva qualitat humana és exemplar en tots
    els ordres de la vida, responen a un model de persona
    integral del que tan faltada esta la nostra societat. Hi ha
    camps dels quals no s’espera que sorgeixin personatges
    d’aquesta mena, com són els de la ciència i la tecnologia,
    sobretot d’aquesta última.
    Aquesta vegada el nostre personatge era fill de Mollet.
    En el record d’alguns molletans ho seguirà sent malgrat
    que el proppassat mes d’agost una motocicleta el va atropellar
    mortalment quan travessava un pas zebra tornant
    de comprar el diari, aquest costum tan propi dels ciutadans
    interessats a assabentar-se del que passa aquí i més
    enllà. A la seva joventut, a Mollet, hi havia desenvolupat
    una modèlica activitat sociocultural.
    Es tracta d’Antoni Creus Solé, doctor enginyer industrial
    i llicenciat en Medicina i Cirurgia. Havia estat professor de
    projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials
    de la UPC i, endemés de les seves qualitats humanes
    i professionals, era un home vital. Als seus setanta-sis anys
    practicava l’aviació esportiva i era un expert submarinista,
    preocupat, entre altres coses, pel medi ambient.
    Possiblement, la faceta professional que li donà i que li
    seguirà donant més projecció era la d’autor de llibres tècnics.
    En puc donar fe perquè he tingut l’honor i la satisfacció
    d’haver estat el seu editor des que va començar a
    escriure. Si hagués de comptar els cinc millors autors que
    caben en els dits d’una mà i que he tractat com a editor,
    l’Antoni Creus en seria un d’ells. Competent, rigorós, prolífic,
    treballador, humil i, sobretot, una gran persona amb .
    la qual donava gust mantenir una conversa sobre el tema
    que fos. Regalimava saviesa i bondat .

    Tot això quedaria en el terreny de l’admiració personal,
    però l’Antoni havia fet una gran tasca com autor i la seva
    obra ha ajudat, i seguir ajudant, milers de tècnics en la
    seva formació, ja sigui com a estudiants o com a professionals.
    A la seva competència tècnica s’hi afegia la seva
    capacitat didàctica, qualitat exclusiva deis grans autors
    tècnics i científics. Crec que difícilment es trobaria un
    enginyer industrial a l’Estat espanyol o a l’ Amèrica Llatina
    que no conegués l’obra senyera d’Antoni Creus, la
    seva Instrumentación industrial, que ja esta en la vuitena
    edició. I, arribat aquest punt, val la pena aclarir que cada
    nova edició d’un llibre no és una reimpressió, com sovint
    ho confonen o ho fan confondre alguns editors (ho sento
    col.legues, però és així en molts casos, masses), sinó
    que una nova edició d’una obra és un llibre no tan sols
    corregit i augmentat, com se solia dir; en el cas d’un llibre
    tècnic és, sobretot, una obra actualitzada i això és el
    que feia Antoni Creus en cada una de les seves edicions:
    posar-les al dia actualitzant-les amb les noves tecnologies
    i aportant nous sistemes de càlcul o de simulació basats
    en programaris que ell mate ix desenvolupava.
    No és aquí el lloc per enumerar totes les seves obres,
    diverses però sempre a l’entorn de l’enginyeria, ja sigui
    la purament tecnològica o les que tracten sobre seguretat
    industrial o medi ambient. Actualment treballava en la
    versió anglesa de la seva gran obra abans esmentada, Instrumentación
    industrial. Algú haurà de continuar aquest
    treball, pràcticament únic al món per la seva qualitat i
    envergadura, perquè l’obra d’aquest gran enginyer i gran
    home que fou Antoni Creus arribi encara més lluny i el
    transcendeixi com si romangués entre nosaltres.

  19. #19 por Pau 6 anys - septiembre 28th, 2011 a las 20:29

    PAU 6 anys

    Pensaments d’en Pau recordant el seu tiet, l’inoblidable amic de jocs, l’Antoni.

    - Avui és el dia més trist de la meva vida, ja no podré jugar mai més amb ell.

    - L’Antoni sempre respectava les normes del país i de l’univers, perquè obeïa l’Alcalde i perquè era un home bo.

    -Tieta Carme,vull tenir un record d’ell. Una foto, una pedra que ell vagi trobar o un “pato de buceig”. Ja no podrem anar mai més amb barca ni a bucejar .

    - És la trista realitat Pau, però sempre el recordarem i el portarem en el cor.

    - Jo el porto en el cervell.

  20. #20 por Rosa Mª J - septiembre 30th, 2011 a las 12:11

    En record a Antoni Creus ( espòs d Carme S. amiga des de fa molts anys i pare d Ariadna, a la que també tinc gran estima). La vida pot ser subtadament sesgada…peró el record és etern!… Us vull acompamyar en tant gran dolor i dir q he conegut a pocs homes amb tanta alegria com desprenia l’Antomi, crec és tot un privilegi…

  21. #21 por Paris call girls - octubre 10th, 2012 a las 22:07

    He encontrado este post el día de hoy , mientras que en la oficina de gran utilidad envió el enlace a mí mismo y lo más probable es marcar http://www.pilaralmagro.com cuando hago lo que respecta a su casa

(No será publicado)


6 − = cero

  1. No hemos recibido menciones.